Abstract: En aquest treball s'analitza l'evolució de l'esperança de vida a partir de l'edat de 50 anys a Espanya i les illes Balears durant el període 1990-2022. En particular, aquest estudi se centra a analitzar quina ha estat la contribució de la disminució de les taxes de mortalitat de cada edat en l'augment de l'esperança de vida per a edats adultes. S'ha de tenir en compte que, per exemple, disminucions lleugeres de les taxes de mortalitat en edats joves poden emmascarar augments importants de les taxes de mortalitat en edats més avançades, de tal forma que un augment de l?esperança de vida pot amagar comportaments negatius en la mortalitat d?alguns col·lectius, i en particular, en la mortalitat de les persones d?edats més avançades o viceversa. A més, les millores en l?esperança de vida no són constants al llarg del temps, tal com demostren les dades analitzades en aquest estudi, i es pot observar un alentiment clar en l?increment de l?esperança de vida en els darrers anys en alguns grups d?edat, així com una recuperació clara de l?esperança de vida d?Espanya després de la caiguda causada per la pandèmia. En qualsevol cas, en aquest treball s?analitza de manera independent l?evolució de l?esperança de vida de la població masculina i femenina, poblacions que presenten diferències importants. També s?ha comparat el comportament de la població espanyola en conjunt amb la població de les illes Balears, i de nou s?han observat diferències significatives en alguns dels períodes que cobreix aquest estudi. Una de les particularitats d?aquest treball és de caràcter metodològic. En particular, s?han graduat les taxes de mortalitat utilitzant mètodes no paramètrics que permeten estimar les taxes de mortalitat edat a edat, i eliminar part de la volatilitat pròpia d?un fenomen estocàstic com és el nombre de defuncions. Les conclusions principals de l?estudi són que l?increment que ha experimentat l?esperança de vida als 50 anys en el període analitzat (1990-2022) és conseqüència, en el cas de la població femenina d?ambdues poblacions, de la disminució de les taxes de mortalitat, sobretot, en el rang d?edat entre els 70 i els 90 anys. Per a la población masculina, trobam diferències entre Espanya i les Illes Balears. En la primera, el rang d?edats en el qual la disminució de les taxes de mortalitat té més influència en l?increment de l?esperança de vida és entre els 64 i els 85 anys; a les Illes Balears, el rang d?edats amb més impacte en l?esperança de vida abasta des dels 55 fins als 85 anys. No obstant això, s?ha d?assenyalar que s?ha detectat un alentiment en l?increment de l?esperança de vida en la població espanyola des de 2015, i des de 2010 en la población balear. Un altre fenomen destacable que queda amagat en l?esperança de vida als 50 anys és l?estancament preocupant, i fins i tot l?increment, de les taxes de mortalitat de la població femenina al voltant dels 60 anys d?edat a partir de les dates que acabam d?indicar. Respecte a les diferències entre l?esperança de vida de la població espanyola i balear cal assenyalar que, encara que es comparteix la tendència global d?augment de l?esperança de vida, l?evolució no ha estat sempre similar, amb períodes en els quals ambdues poblacions han diferit de manera substancial
